Els mestres en tenen la culpa...!
Sovint s’organitzen il·lustres debats i eminentíssimes tertúlies per tractar de determinar què
justifica el baix nivell artístic i cultural del nostre país. La qüestió que es planteja acostuma a ésser
sempre la mateixa: per quina raó la majoria de la població catalana només supera amb sort els conei-
xements elementals bàsics? Per quina raó Saramago, Kandinsky o Clarà són tan desconeguts com ho po-
den ésser Apuleu, Bruegel el Vell o Paraxíteles?
En general, els intel·lectuals de torn —entenguem-nos, del torn governamental que correspon-
gui: aquells que el poder polític converteix en habituals a la nostra...—, després de pregones reflexions
i prolixes disquisicions solen arribar a una conclusió unànime i irrebatible: la culpa és, únicament i ex-
clusiva, de l’ensenyament. I, més en particular, dels mestres! Dels mestres, que no compleixen prou
amb a seva funció pedagògica i educativa. Dels mestres, que no fan tot el que podrien fer. I, és clar, si
ells —aquells que constitueixen la clau de volta del sistema educatiu— fallen, tot s’ensorra!
Els Consells de Savis televisius no poden tenir més raó: els mestres i només ells són els respon-
sables del pèssim i vergonyós nivell cultural, artístic i científic de la població! Exactament de la matei-
xa manera i pel mateix motiu que els responsables de la crisi som els ciutadans i ciutadanes que gosà-
rem demanar una hipoteca de 100.000 euros, responent-ne personalment, i no pas les grans immobilià-
ries, que les sol·licitaren de 40.000.000 i s’esvaïren deixant un buit al darrera, després d’endur-se els
beneficis dels anys anteriors... Ni, menys encara, les entitats financeres que els les concediren tan ale-
grament i sense garantia suficient... I ca!
Així que els entesos s’espremen els seus privilegiats cervells i arriben a aquesta conclusió els
nostres dilectes representants públics respiren alleujats. Si la solucionen els problemes polítics creant
una Comissió d’Investigació —composada i presidida per ells mateixos, n