11 DE SETEMBRE 1936
INDE EN ÈNC
IA
P D
Des de la seva fundació, el 1922, Estat Català ha perseguit uns objectius molt clars, un d´ells la independència del nostre país. Als anys 20,
el partit ja recollia els plantejaments teòrics de Valentí Almirall, Torras i Bages i Prat de la Riba i va donar un salt cap a l´independentisme
(separatisme, segons el terme utlitzat aleshores) que permetria negociar el futur del país amb tots els països del món (fora de la tutela dels
militars espanyols) i per una altra part, els catalans haurien pogut tenir a les seves mans la decisió sobre quin tipus de país volien.
En aquell moment es veia necessària la separació d´Espanya. La política espanyola estava segrestada pels continuats cops d´estat, el
següent seria el de Primo de Rivera (al 1923) amb el vist-i-plau del rei espanyol Alfons XIII, només un any després de la fundació d’Estat
Català. També es veia necessari promoure un seguit de reformes socials de caràcter avançat, que no es podien fer en el context espanyol.
Han passat els anys i ara Estat Català és un partit petit, que continua la seva activitat, és la formació política més antiga dels Països Catalans i
és el tronc comú d´on va sorgir tot l´independentisme català actual.
Un altre aspecte que cal destacar d’Estat Català, en tots aquests anys, ha estat la responsabilitat política, el partit no ha fet mai actuacions
públiques basant-se en interessos partidistes ni personalistes i en els moments claus ha fet una anàlisi de la situació en clau independentista.
Són molts els exemples: la confrontació directa (insurreccional) contra l´Estat espanyol de Prats de Molló (1926), la proclamació de la
República Catalana (1931), els fets del 6 d´octubre (1934), l´actitut durant la guerra (1936-39), la formació de columnes de voluntaris
combatents i l´expedició a Mallorca, etc.
Malgrat tot, alguns historiadors espanyolistes han fet la seva anàlisi partidista d´alguns fets, dient que Prats de Molló havia estat una derrota
i el 6 d´octubre u