ENSENYAR A LLEGIR:
Un nou aprenentatge!
Francesc Culleré Moragues
JUSTIFICACIÓ
L’experiència que presento en aquest treball és fruit de
la vivència que com a mestre vaig tenir ara fa quatre
anys. Era el setembre del curs 2000-01 i em trobava
destinat en una escola cíclica de la comarca de la
Noguera. En ella se’m va assignar la tutoria del
primer curs de cicle inicial de primària. Per a mi, es
tractava d’un nou repte professional ja que mai havia
estat tutor en aquest cicle.
La meva primera preocupació es va centrar en el
treball de lectoescriptura que havia d’atendre. Aquesta
preocupació, mitjançant la recerca de materials i el
diàleg amb companys/es més experimentats, aviat
fou substituïda per una altra.
Efectivament, els meus mals de cap aviat es van
centrar en com donar una resposta educativa
essencialment en l’àmbit de la lectoescriptura –el
domini de la qual havia de ser el vehicle per a
l’adquisició de posteriors aprenentatges– a una
alumna que havia estat escolaritzada l’any anterior i
que tan sols dominava l’anglès i el castellà a nivell
oral. El català pràcticament ni l’entenia ni el parlava,
però certament estava motivada per a iniciar el
treball de lectoescriptura. No cal dir que aquesta
motivació anava augmentant a mesura que la nena
s’adonava del seu propi progrés, motivació que d’altra
banda m’encomanava a mi.
El treball que presento està específicament centrat el
l’aspecte lector si bé, a la pràctica, el completàvem
amb activitats d’escriptura.
La idea per a desenvolupar el procés era partir
d’imatges familiars per a la nena. El primer pas era
la confecció de la “Fitxa Presentació” de la grafia
corresponent. Aquesta constava de la grafia escrita en
lletra lligada i en lletra de pal, la imatge que escollia i
plasmava ella mateixa en forma de dibuix i el seu
nom escrit a sota. Intentàvem trobar paraules que
tinguessin la grafia al davant ja que així tan sols
mirant el dibuix reconeixia d’immediat el so.
Ella mateixa s’anava elaborant les fitxes i les
penjàvem al racó de lectura de la classe, aquest