Esperit olímpic
Aquests dies d’estiu en que sembla que no hi hagi lloc més que per als Jocs Olímpics i
els seves gestes esportives – o n’hauríem de dir farmaco-esportives? – de tard en tard els
diaris obren escletxes per a notícies d’altra mena. Algunes d’elles mereixerien ésser
premiades amb medalles...
Per exemple, les declaracions de l’eximi president del Tribunal Suprem i del Consell
General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol, Francisco Hernando, defensant la reinstauració
de les condemnes a cadena perpètua. Segons aquest bon home – recordem-ho, màxima
autoritat judicial espanyola, junt amb el President del Tribunal Constitucional...! – això no
contradiu la sagrada i immaculada Constitución!
Si no fos qui és, si no ostentés el càrrec que ostenta, gosaríem posar-ho en dubte.. I
més si considerem que l’article que es refereix a les penes de presó s’inclou en la secció de
drets fonamentals i, per tant, es troba especialment garantit i protegit... L’article 25.2 de la
llei de lleis espanyola estableix, literalment que “Les penes privatives de llibertat i les
mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social...”
A quina societat s’ha de reinserir, doncs, aquell a qui condemnen a cadena perpètua?
A la societat penitenciària?
Des d’un punt de vista de la doctrina legal, la seva argumentació no sembla tenir cap
mena de fonament: com cassa, jurídicament, l’objectiu constitucional de la rehabilitació amb
la condemna a presó de per vida? En aquest cas, més que de forçar la interpretació de la
Constitución, hauríem de parlar de vulnerar-la...
És clar que tot té una explicació, en aquesta vida... Tant centrar-nos en l’esperit de
germanor i de netedat democràtica dels Jocs Beijing potser han fet distreure a l’amic
Herrando: en comptes de prendre com a base la constitució espanyola, deu haver consultat el
modèlic codi penal xinès... Aquest codi que apareix, any rere any, amb lletres d’or a les
llistes d’Amnistia Internacional! En ell si que es contempla la possibilita